Sin perdón (Clint Eastwood, 1992)
Pel·lícules de l'oest? per favor, jo no veig coses d'eixes. El típic "machote" que s'encén un misto amb la barba de la cara, que es carrega a tres tios, cara a cara, per ser més ràpit que ells disparan, el soroll de les botes al caminar amb el bufit del vent de resó... Això són pel·lis per món pare, no per mi!!
Ara m'he de tragar totes aquestes paraules, sols espere que rellisquen i no em fagen mal, doncs ara món pare dira, el que també és típic, "veus, ja t'ho vaig dir jo. Això si que són autèntiques pel·lícules, no les "mariconaes" d'ara"
Sin perdón, és un western i ho assumisc, però crec que té un significat que cap altre western ha pogut transmetrer'm. Pot ser siga perquè el meu cervell ha madurat, encara que diguen el contrari, o pot ser perquè m'he sentat amb ulls favorables cap a ella, no ho sé. Però un western m'ha sorprés.
Clint Eastwood, el dur, deixa vore una imatge tot contrària a la que m'esperava i pot ser tampoc esperava trobar-me a Morgan Freeman en una pel·lícula de vaquers.
Tot el conjunt fa vore que no pareix "una de vaquers."
Inmillorable film atemporal i desmitificadora on tot és com en la vida real, tan simple i tan complexe.
Gràcies a Sin perdón he descobert que Clint pot ser un dels meus directors de cine favorits:
- Million dollar Baby.
- Los puentes de Madison.
- Sin Perdón.
- El intercambio (acabada d'eixir del forn).
- i segur que moltes altres que ara no recorde que fora ell el director.
Recomane i recomanaré sempre aquesta pel·lícula perquè, a més a més, el significat que et deixa és increible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada