Amanecer. (Murnau, 1927)
El renèixer del'amor, a l'alba, en un parella en crisi.
Un home vol assassinar a l seua dóna i poder escapar-se amb una altra, pareix una noticia que haja llegit avui al diari, però no, és una pel·lícula del cine mut realitzada a l'any 1927. Increible, no?
Fa 80 anys ja es pensava en l'autoritat de l'home per poder, fins i tot, decidir si la vida de la dóna seguia endavant o no. Eixa imatge d'home totpoderós que tantes desgràcies fa avui.
Deixant temes transversals de costat cal centrar-se en la història d'amor entre el i la protagonista i que és increïble com els éssers humans passem de l'amor a l'odi en tan sol dos segons i mig.
Hui ens agraden unes coses però demà, segurament, tot el contrari, sinó feu una ullada al vostre passat. En qüestions de moda, d'amor, d'amistats, de preferències musicals... som capritxosos per naturalesa, i això ens du a fer bestieses.
El que hem d'entendre és que a la fi, tard o prompte, els nostres gustos vitals acababen sortin a la superfície, encara que, possiblement, puga ser tard.
Baix la llum de la lluna amb l'esperança d'una vida plena de renovada il·lusió, la parella decideix tornar a casa com uns jovençans, però la il·lusió torna amb una desgràcia, la tempesta, mostrant que de l'alegria a la tragèdia sols hi ha un pas.
P. D. Per descobrir el desenllaç us recomane vore la millor pel·lícula muda de la història cinèfila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada