Lectura I

"Carta al meu nét. Sobre el nacionalisme" d'Isabel-Clara Simó.

"Jo prefereixo el món de les realitats que no el món dels símbols". Isabel-Clara Simó en aquest llibre parla a un nét hipotètic, ja que no en té, de com és el món on viu, quines són les realitats d'un català (dels Països Catalans) i d'un espanyol. Sense pels a la boca i amb una parla planera comenta l'actualitat quant a la confrontació d'ambdós nacionalitats.

"Si volem tenir futur, cal que esbandim molts tòpics que ens impedeixen prendre les decisions que calen si volem construir un país lliure" i es que aquestos tòpics són els creadors del mal comú.

Estem força equivocats quan pensem o diem que el nacionalisme és de dretes i condueix a la violència. Hem d'entendre que nacionalisme és el moviment d'una societat que veu en perill la seva identitat. Nacionalisme no entén de colors, ni d'ideologies, sols d'identitat. No pas és un terme molt obert que envolta un fum de societats, per això l'autora en parla d'indepèndencia com a terme, un poc, més concret. Dins d'aquesta confusió de conceptes, però, tenim la llibertat.

La llibertat de la dóna opressora, la llibertat del treballador front l'explotador empresari, la llibertat de... l'estudiant front el tractat d Bolonya i privatització de la universitat... cal que no esquarterem les llibertats si no volem acabar amb elles. No podem anomenar-nos cosmpolites i desitjar la llibertat d'algunes coses, hauríem d'aprendre que la llibertat és sempre la mateixa, sempre lluitem per la libertat de l' ésser humà no per la d'alguns aspectes de l'ésser humà.

Per entendre un poc la situació predominant, tenim:

"Els PPCC (Països Catalans), és la mare, la font de la tendresa, de la devoció i qualsevol que mal parli de la mare mereix ser blasmat. Ara bé, l'Estat és el pare, la font del poder, de la riquesa i de l'autoritat, tot bon fill ha d'acatar el pare. (...) L' esquema és el mateix per a l'idioma."

Aquest esquema, ben actual als subconscients és el què ens impedix aprendre més, per poder tenir una idea pròpia i no seguir la dels demés. Cosa ben poca cosmopolita.

Aprendre, al sentit literal, llavors ens culturitzaríem amb aspectes tant rics com saber que la nostra parla així com les nostres terres van ser cremades i perseguides pel rei Felip Vé, què ja que beneïm a Jaume I, el conqueridor, saber que era d'Aragó i venim de les descendències d'ell i dels seus homes, catalans i aragonesos, per tant som dels PPCC, ja que les terres van ser delimitades al Tractat d'Almizrra a l'any 1244, quedant Biar i Villajoiosa junt a Murcia per a Castella. Queda constància de què el tratat va ser per la impossible repoblació de totes les terres per part dels cristians, catalans i aragonesos, per això van delimitar territori i poder repoblar.

La realitat del món es què només es percep allò que volem percebre, això mai ho canviarem, com tampoc es pot millorar la ment de qui pensa que la llibertat és una neciesa i és molt millor ser espanyol, i no complicar-se la vida. Cap discutix allò de què és i què no és millor, però, els fets històrics no enganyen i no podem fer una "súper" festa valenciana a Jaume I i denegar-li els fets.

Jaume I, el conqueridor, és gran per TOT el que va fer.

A banda d'aquestes qüestions i mil anècdotes del llibre hem de saber, com diu Isabel-Clara Simó què "som nosaltres mateixos els que hem de forjar el propi destí. Dels altres, n'hem d'esperar ben poc".

El que hem de tenir al subconscient ben clar, a l'hora de sentir-se independentista, progressista, llibertari, catalanista.. es què això no implica sentir cap sentiment dolent cap a Espanya, doncs tenen i sabem una magnífica llengua, té unes magnífiques terres i té una magnífica gent, entre moltes altres coses, sols cal mirar al sur (per exemple) per vore tot l'esmentat abans.