Si senyors i senyores, llegiu bé el títol i vieu bé la foto.
Sóm un món progressista i és qüestió de temps que tots vullguem, a la mida del possible, voler viure a una altra casa que no siga la dels nostres pares, biològics o adoptius.. o col.locats. És llei de vida què cadascú vullga remarcar el que és seu i no per això ser separatista, com ens diuen, per naturalesa. Què hi ha més bonic que voler parlar com cadascú vol i ser lliure de fer-ho ací i allà, amb este o amb aquell?
Guadalupe Vazquez, portaveu de ZEA (Zoziedá pal Ehtudio'el Andalú), opina que "el andaluz oral existe, ahora hay que conseguir oficializarla. Nuestra forma de hablar es una seña de identidad, ¿porque no puede escribirse?. El Estatuto de Andalucia recoge este hecho, sin embargo no se lleva a la práctica".
Ens hauran criticat, ens hauran insultat, ens hauran desprestigiat. Amb este, amb aquell, amb el de més enllà, amb el més "españolito valenciano" amb el més "valenciano españolito", amb el més castellà dels castellans, però tots us hauran dit alguna vegada: "y andalucia también independiente, no te jode!" (ja, ja, ja.) Doncs pren la pipa i fuma.
No es un gest d'indpendència, evidentment, ni crec que ho vullguen, però algo pareix que estiga canviant a Espanya, una grande y libre, no creieu?.
Ozú, ahora vá y lo cajcah!
Per delectar-se més, si cal, sobre aquest tema:
http://www.marchena.org/marchenahoy/content/view/439/93/
http://www.andalucia.cc/adarve/Mijas-prensa.htm
1 comentari:
Havia escoltat parlar de la reivindicació de nacionalitats arreu de l'estat espanyol. És a dir, de pobles que han reivindicat durant anys, la suposada - o real - opressió que ha fet l'estat a les diferents cultures i llengües, o de l'homogenització de la cultura com a característica pròpia del sistema capitalista, hereva del centralisme Borbònic. Així com el poble català, el gal·lec, el basc, etc. Inclús havia escoltat parlar de l'opressió dels andalusos i dels castellans - de castella i lleó. Però no mai havia escoltat parlar de la reivindicació d'una llengua - o dialecte, no se com ho defensaran - andalusa.
M'ha sobtat. M'he quedat perplexa.
Perquè una cosa és reivindicar el teu poble, la teua nació, la teua cultura, i altra molt diferent és voler crear una llengua diferent així del no-res.
Clar que tothom sabem que els Andalusos tenen una manera determinada de parlar castellà, igual que els Argentins i no per això reivindicaran una llengua diferent.
Però vaja que la llengua, d'element polititzat.. no es pot queixar.
Publica un comentari a l'entrada