Els Amants

Una parella.

Una parella besant-se.

Una parella, dos persones, disfrutant del calor que transmitien els llavis humits en contacte amb els altres llavis. L'amor.

Al pub on treballe, sense ser voyeur, veig moltes parelles gaudint d'aquest plaer carnal, anant beguts o no , que els hi proporciona sentir-se volguts per tant sols una estona (dies o mesos o anys). Ser volguts per com són, per com es comporten, per qui són...

Aquella parella, però, tenia alguna cosa diferent, no era com la majoria de les que veig.

Dos éssers humans en un pub, a principi de la nit, sense beure ni gota d'alcohol, i el que és millor sense necessitar-ho, apegats però amb els amics, enamorats però discrets, creant una empatia positiva al seu voltant.

Hi ha cap cosa més entranyable que fer una ullada, sociològica o filosòfica, a una parella de novençants ben enamorats? Pot resultar pesat i, fins i tot, embafós, però a qui pretenem enganyar si pensem que això és una mica cursi, o que (com a home que sóc) no va amb nosaltres?

La inteligència sense amor et fa pervers i, així, la vida sense amor, no té sentit.

Aquella parella em va fer gaudir d'una reflexió única, que tant sols ells em van poder transmetre amb el seu amor. Deixant els, típics, rols apart (ja que la xica sols feia que amarrar-lo i besar-lo, fet al que ell no s'oposava, al contrari) la tendresa, les mirades, les carícies... tot envolta uns sentiments que tant sols et pot fer sentir un igual a tu, que pensa per tu, que sent per tu, que mira per tu i que a la fi et desitja a tu.
Desig, goig, passió, hi ha cap cosa millor que sentir que t'estimen amb totes les forces mitjançant eixes mirades, somriures..? Hi ha cap cosa millor que sentir que t'estimen per paraules i fets que ho demostren? Hi ha cap cosa millor que sentir que t'estimen i per això viure la vida amb un aire d'enamorat juvenil? (que ho som).

Aquella parella tenia síndrome de down i l'amor els ha unit amb eixe aire de llibertat, no és pas important el que tenien síndrome de down, ho és la llibertat, que l'amor es passeja entre nosaltres unint-nos i fent-nos gaudir possiblement del millor sentiment que mai ningú ens podrà fer sentir. L'amor no és per tu i per mi, és per tots. Eixa llibertat és el que el fa especial.

Sentiment completat amb la possibilitat d'anar més enllà i poder unificar unes vides, aparentment separades (ja que ningú s'uneix a ningú al néixer), amb el calor d'una llar, amb el calor d'una família... amb el calor d'eixos llavis humits en contacte amb els altres llavis, des d'on va començar el sentiment (i aquest text).

Amor, "Esto Vale Mil"